Ronda Guinardó, 220, 08041 Barcelona Tel. 933019563 - info @ almecija-advocats.com - www.almecija-advocats. com

5 de febrer de 2012

Honoraris. -- L'amistat entre advocat i client no l'eximeix del pagament de la seva minuta.


Si coneixeu o teniu un amic o familiar advocat no doneu mai per suposat que no heu de pagar la seva factura sinó és que així ho heu pactat expressament.  Per aquest motiu, tant si l'advocat és amic com sinó ho és,  convé que consti per escrit i signar sempre un full d'encàrrec professional, el pressupost d'honoraris, la provisió de fons, etc. 

L'Audiència Provincial de Barcelona, a la Sentència 456 de 28 de setembre de 2011 resol que tot i que l'advocat tingui una relació d'amistat amb el client, aquest ha de pagar-li les seves minutes,  sinó hi ha prova que els serveis prestats tenien el caràcter de gratuïts.

La relació contractual existent entre advocat i client es desenvolupa normalment en el marc d'un contracte de gestió que la jurisprudència construeix, de manera no totalment satisfactòria amb elements de l'arrendament de serveis i del mandat. (SSTS de 28 de gener de 1998 , 23 de maig de 2006 i 27 de juny de 2006 , 30 de març de 2006 , 14 de juliol de 2005 , 26 de febrer de 2007 , 2 de març de 2007 , 21 de juny de 2007 , 18 d'octubre de 2007 , entre moltes altres).

Per aquest contracte l'advocat s'obliga a prestar un determinat servei a canvi d'un preu -honoraris-; en conseqüència, exigit judicialment el compliment del contracte -pagament d'honoraris- és un fet constitutiu de la seva pretensió l'existència del contracte -encàrrec-, per la qual cosa davant la negativa de la seva existència per part del client demandat, correspon al lletrat actor la càrrega de la prova del mateix.

És a dir, si l'advocat pretén el cobrament dels seus honoraris ha de provar que l’encàrrec existia. Això és pot fer amb el full d'encàrrec professional, amb els poders realitzats davant notari, amb les actuacions judicials realitzades, etc.


En el supòsit de la Sentència de referència, el demandat no nega que la demandant hagi dut a terme les actuacions que es relacionen a la minuta reclamada ni discuteix la seva quantia, si no que nega l'existència de l'encàrrec com a acte constitutiu de la relació contractual professional. L'única cosa que es planteja és la suposada creença del client que no havia de pagar la minuta per la relació d'amistat que els unia.

En els contractes onerosos existeix la presumpció d’onerositat i correspon a la part que al•lega la seva gratuïtat la càrrega de la prova. Així, en els contractes onerosos, i l'arrendament de serveis ho és (art. 1544 CC : contracte pel qual una part es compromet a prestar a l'altra un servei per preu cert), i en relació amb el que es disposa arts. 1274 i 1278 CC , es presumeix la concurrència de la causa onerosa (la prestació o promesa d'una cosa o servei per l'altra part).

“si bé és cert que existia una certa relació d'amistat amb el demandat i amb la seva parella, no queda acreditat que existís un acord entre les parts pel qual els serveis prestats tenien caràcter gratuït ni que el demandat acceptés l'actuació professional [de l’advocada] precisament en atenció a la seva liberalitat. La insuficiència probatòria en aquest particular ha de perjudicar al demandat”