Ronda Guinardó, 220, 08041 Barcelona Tel. 933019563 - info @ almecija-advocats.com - www.almecija-advocats. com

22 de març de 2012

Terrassa sorollosa. -- Nul·litat de ple dret del permís municipal que la legalitzava

El Jutjat contenciós administratiu 2 de Tarragona, a la Sentència 117 de 14 de març de 2012 declara la nul·litat de ple dret de l'acord de l'Ajuntament de Mont-roig del Camp que atorga permís municipal ambiental per a la legalització d'una terrassa al jardí interior d'un Bar. D'aquesta manera dóna la raó íntegrament a la demanda de veïna que viu a la finca del costat, que va formular recurs contra el permís, atès que porta anys patint els sorolls que el funcionament de la terrassa provoca. 

Aquesta terrassa va funcionar anys de manera absolutament il·legal (vegeu la contundència amb que així ho declara la Sentència de 9 de juny de 2009 del mateix jutjat), sense cap mena de permís, fins que l'ajuntament - malgrat tots els problemes que ocasionava -  li va atorgar llicència, sense verificar si la terrassa complia o no els requisits legalment exigibles. Però és que a més a més, amb la sol.licitud de permís s'havien adjuntat uns informes que no eren complerts ni s'adequaven a la normativa i s'havia realitzat una medició de sorolls sense cap rigor tècnic que pretenia justificar que la terrassa no sobrepassava els límits exigits. 

Amb posterioritat l'Ajuntament havia fet una medició pels tècnics municipals que acreditaven que la terrassa excedia el nivell de sorolls permès, a més s'havien constatat altres infraccions.

Malgrat tot, la terrassa però, a hores d'ara, continua en funcionament sense que el consistori l'hagi clausurat.

El jutjat conclou que "es evidente que el Ayuntamiento no ha efectuado actos de control suficientes para determinar si la actividad desarrollada en el bar y en la terraza excedía del nivel de ruidos permitido legalmente y que aquellos que se han desarrollado no se ajustaban al rigor técnico exigido".

La Sentència no és ferma, així que quedem a l'espera de si els codemandats posen o no recurs...

5 de març de 2012

Olors. -- Condemna a un Ajuntament a traslladar uns contenidors.

La Sentència del TSJ de Catalunya de 28 de novembre de 2011, dóna la raó als veïns i obliga a l'Ajuntament de Dosrius a traslladar uns contenidors de matèria orgànica.

La Sentència considera vulnerats els drets de l'art. 18 de la Constitució, apartats 1 i 2, el dret a la intimitat personal i familiar i a la inviolabilitat del domicili, i considera acreditades les immissions a l'habitatge, procedents d'uns contenidors d'escombraries municipals, que per la seva intensitat, pudor i freqüència, suposen greus molèsties a la vida privada domiciliària, i enfront dels quals l'Ajuntament no va adoptar mesures per evitar-los o anul·lar-los.

Cal recordar que quant a les olors no hi ha uns límits màxims establerts que s'hagin de tolerar pels ciutadans. Els tècnics que van efectuar la prova pericial, van constatar no només la realitat de les olors i que eren desagradables, sinó també diversos extrems en relació amb l'estat dels contenidors, com que no tenien les tapes tancades, que les escombraries es desbordaven, que els usuaris no duien a terme un ús adequat (van poder observar fins i tot com es llançaven bosses d'escombraries des d'un vehicle, o per darrere de la tanca), i que es produïa acumulació d'escombraries en els contenidors que hi ha enfront del domicili de les recurrents deixant-se d'utilitzar els contenidors més allunyats.

El Tribunal afirma que l'Ajuntament no pot excusar-se al.legant la incívica conducta ciutadana, doncs la mateixa Corporació té competència i obligació de vigilància i correcció d'aquests comportaments; però és que a més, la freqüència d'actuació municipal, que consisteix en una neteja mensual i recollida 3 dies a la setmana a l'hivern i 4 a l'estiu, segons manifesta la Sentència, tampoc pot qualificar-se d'adequada i correcte.

3 de març de 2012

Violència de gènere - Assassinat - Inaplicabilitat de les atenuants d'arravatament i confessió

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a la seva Sentència 2 de 23 de gener de 2012 desestima el recurs interposat per la defensa d'Hassan L'A.i per tant confirma la Sentència dictada en data 5 de juliol de 2011 pel Tribunal del Jurat de l'Audiència Provincial de Girona, que li condemnava a 16 anys de presó per un delicte d'assassinat i 1 any i 9 mesos de presó per un delicte d'amenaces continuades, així com a la suspensió del règim de visites i comunicacions i estada respecte els seus fills menors i la responsabilitat civil corresponent.


Segons la sentència, el 31 de maig de 2010, sobre les 9.30 hores, Hassan L'A. es va apropar a la seva esposa al carrer Doctor Castany de Salt i li va clavar tres punyalades al cor amb un ganivet que portava amagat en una bossa, sense que ella pogués defensar-se.


També ha quedat provat que a una data no concretada de 2010, el condemnat es va assabentar que la seva dona s'havia apuntat a un curs de català i la va amenaçar amb matar-la col·locant-li un ganivet al coll.


La defensa considera que era aplicable l'atenuant d'arravatament o obcecació, però el TSJ Catalunya afirma que en cap cas es pot admetre la reacció de donar mort a una dona per haver-se separat del seu marit, per desafecte ni perquè ella inicia altres relacions, sense que el fet cultural pugui ser rellevant:

“nuestra sociedad no puede admitir en modo alguno la reacción de dar muerte, o de cualquier violencia física o psíquica, a una mujer porque haya separación conyugal, por su desafecto o incluso porque aquélla inicie otras relaciones. Nuestra sociedad y nuestro ordenamiento jurídico, el mismo aplicado en el caso, considera inaceptable la reacción de violencia suma del acusado y lo considera tan inaceptable que impone sanciones penales rigurosas. Pretender que a la vez pueda ser una reacción merecedora de alguna atenuación es una contradicción, sin que el hecho cultural del apelante pueda ser considerado. La diferente cultura puede ser un dato a considerar en muchas situaciones y en la aplicación de la norma, pero nuestra sociedad, en aras precisamente a la libertad individual, a la dignidad de la persona y el respeto a su vida, que son valores superiores, no puede admitir la justificación de otros valores culturales".

Així mateix, quant a l'atenuant de confessió - atès que Hassan L'A. després de cometre el crim es va dirigir a la comissaria de Policia -  tampoc el TSJ considera que fos aplicable ja que el fet ho va cometre al carrer i per tant amb evidència de la seva autoria:

"La jurisprudencia ha privado de valor atenuante a la confesión e evidencias ya descubiertas, reconociéndolo por contrario a las aportaciones relevantes que contribuyen decisivamente a la investigación y esclarecimiento de lo sucedido. El acusado confesó un hecho que había realizado en espacio público y que fue percibido por diversas personas que incluso le vieron su rostro. Por ello, sin negar el valor de la inmediata confesión ante la policía y su voluntad de someterse a la justicia, la relevancia de ese acto para la investigación en modo alguno puede ser cualificada"

1 de març de 2012

Com exercir els drets de reunió i manifestació

Per respondre una consulta que hem rebut al despatx quant als tràmits i requisits necessaris per fer concentracions, manifestacions i fins i tot activitats al carrer que incloguin posar parades per oferir informació, etc,  realitzem aquest post que considerem pot ser d'interès general.
 
El marc jurídic dels drets de reunió i manifestació el trobem als articles 21 de la Constitució i a la Llei Orgànica 9/1982, que regula el dret de reunió. Als efectes de la Llei, s’entén per reunió la concurrència concertada i temporal de més de 20 persones, amb una finalitat determinada.

Per exercir el dret de reunió pacífica i sense armes en un lloc de trànsit públic cal comunicar-ho amb un mínim de 10 dies d'antelació i un màxim de 30 a la persona titular de la Direcció General de la Policia. S'ha de fer arribar una comunicació on han de constar les següents informacions:
  • Dades personals de l'organitzador/s
  • Lloc, data, hora i durada
  • Objecte i itinerari
  • Mesures de seguretat previstes pels organitzadors
Al web dels Mossos d'Esquadra trobem el formulari que s'ha de presentar "formulari VAR 33" (VAR 33 Comunicació de manifestació/concentració). Es pot presentar per fax a la seu de la Direcció General de la Policia (933 009 523), al Servei d'Assessorament Jurídic (933 004 330) o a qualsevol dependència de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra.

Si hi ha raons fonamentades que facin suposar que es podrien produir alteracions de l'ordre públic, amb perill per a les persones o els béns, la persona titular de la Direcció General de la Policia pot prohibir la concentració o manifestació o, si cal, proposar alguna modificació de data, lloc, durada o itinerari.

Si no es donen aquestes circumstàncies la persona titular de la Direcció General de la Policia trametrà a l'organització un comunicat en què l'informarà que es pot dur a terme.

D'acord amb la Llei orgànica, no cal comunicar les reunions o concentracions:
  • Convocades en els domicilis particulars.
  • Convocades en locals públics o privats amb motius familiars o d'amistat.
  • Convocades per partits polítics, sindicats, organitzacions empresarials, societats civils o mercantils, associacions, corporacions, fundacions, cooperatives, comunitats de propietaris i altres entitats legalment constituïdes pels seus membres, que se celebrin en llocs tancats.
  • Convocades per professionals amb els seus clients, en llocs tancats, per a fins propis de la seva professió.
  • Regides per legislació específica i dutes a terme en vaixells de guerra i recintes militars, o les referides a ordenances de les forces armades. La Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana, regula les infraccions de conductes relacionades amb aquesta matèria.

Pel que fa a la possibilitat de fer una reunió amb paradetes al carrer, com és una competència municipal s'haurà de sol.licitar a cada ajuntament. A la secció de tràmits de l'Ajuntament de Barcelona he trobat la possibilitat de demanar un permís per realitzar activitats al carrer que siguin culturals, esportives o lúdiques.   De totes maneres aconsello preguntar a l'Oficina d'Atenció al Ciutadà per si hi hagués alguna mena de permís més específic, tot i que si l'activitat a realitzar s'adapta al que pot ser una "activitat cultural" no hi hauria d'haver problema.

_________________________________________________________________________
A continuació reprodueixo els articles de la Constitució i de la Llei Orgànica que regulen les concentracions i manifestacions.

Article 21 de la Constitució
1. Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. Per a l'exercici d'aquest dret no caldrà autorització prèvia.
2. En es casos de reunions en llocs de trànsit públic i de manifestacions caldrà comunicar-ho prèviament a l'autoritat, la qual només podrà prohibir-les quan hi hagi motius fonamentats d'alteració de l'ordre públic, amb perill per a persones o béns.
Llei Orgànica 9/1982, que regula el dret de reunió.
CAPÍTOL I
Àmbit d’aplicació
Article 1

1. El dret de reunió pacífica i sense armes, reconegut a l’article 21 de la Constitució, s’ha
d’exercir de conformitat amb el que disposa aquesta Llei orgànica.
2. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per reunió la concurrència concertada i temporal de
més de 20 persones, amb una finalitat determinada.
3. Són reunions il·lícites les així tipificades per les lleis penals.
 
Article 2
Es pot exercir el dret de reunió sense subjecció a les prescripcions d’aquesta Llei orgànica,
quan es tracti de les reunions següents:
a) Les que duguin a terme les persones físiques en els seus propis domicilis.
b) Les que duguin a terme les persones físiques en locals públics o privats per raons
familiars o d’amistat.
c) Les que duguin a terme els partits polítics, sindicats, organitzacions empresarials,
societats civils i mercantils, associacions, corporacions, fundacions, cooperatives,
comunitats de propietaris i altres entitats legalment constituïdes en llocs tancats, per als
seus propis fins i mitjançant una convocatòria que inclogui exclusivament els seus membres,
o altres persones nominalment convidades.
d) Les que duguin a terme els professionals amb els seus clients en llocs tancats per als fins
propis de la seva professió.
e) Les que se celebrin en unitats, vaixells i altres establiments militars, que s’han de regir per
la seva legislació específica.

CAPÍTOL II
Disposicions generals

Article 3
1. Cap reunió no està sotmesa al règim d’autorització prèvia.
2. L’autoritat governativa ha de protegir les reunions i manifestacions davant els qui intentin
impedir, pertorbar o menyscabar l’exercici lícit d’aquest dret.
Article 4
1. Les reunions, sotmeses a aquesta Llei, només les poden promoure i convocar persones
que estiguin en el ple exercici dels seus drets civils.
2. Del bon ordre de les reunions i manifestacions en són responsables els organitzadors, els
quals han d’adoptar les mesures perquè es desenvolupin adequadament.
3. Els participants en reunions o manifestacions que causin un dany a tercers, n’han de
respondre directament. Subsidiàriament, les persones naturals o jurídiques organitzadores o
promotores de reunions o manifestacions han de respondre dels danys que els participants
causin a tercers, sense perjudici que puguin reclamar-los a aquells, llevat que hagin posat
tots els mitjans raonables al seu abast per evitar-los.
4. L’assistència de militars d’uniforme, o fent ús de la seva condició militar, a reunions o
manifestacions públiques es regeix per la seva legislació específica.

Article 5
L’autoritat governativa ha de suspendre i, si s’escau, procedir a dissoldre les reunions i
manifestacions en els supòsits següents:
a) Quan es considerin il·lícites de conformitat amb les lleis penals.
b) Quan es produeixin alteracions de l’ordre públic, amb perill per a persones o béns.
c) Quan els assistents facin ús d’uniformes paramilitars.
Aquestes resolucions s’han de comunicar prèviament als concurrents en la forma legalment
prevista.

CAPÍTOL III
De les reunions en llocs tancats
Article 6
Els organitzadors i promotors de reunions, incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, que
es facin en llocs, locals o recintes tancats, poden sol·licitar la presència de delegats de
l’autoritat governativa.

Article 7
Els delegats de l’autoritat governativa no han d’intervenir en les discussions o debats ni han
de fer ús de la paraula per advertir o corregir els participants, tot això sense perjudici del que
estableix la Llei d’enjudiciament criminal.

CAPÍTOL IV
De les reunions en llocs de trànsit públic i manifestacions
Article 8
La realització de reunions en llocs de trànsit públic i de manifestacions les han de comunicar
per escrit a l’autoritat governativa corresponent els organitzadors o promotors d’aquelles,
amb una antelació de deu dies naturals, com a mínim, i trenta com a màxim. Si es tracta de
persones jurídiques, la comunicació l’ha de fer el seu representant.
Quan hi hagi causes extraordinàries i greus que justifiquin la urgència de convocatòria i
realització de reunions en llocs de trànsit públic o manifestacions, la comunicació, a què fa
referència el paràgraf anterior es pot fer amb una antelació mínima de vint-i-quatre hores.

Article 9
1. En l’escrit de comunicació s’ha de fer constar:
a) El nom, els cognoms, el domicili i el document oficial d’identificació de l’organitzador o els
organitzadors o del seu representant, en el cas de persones jurídiques, i també la
denominació, la naturalesa i el domicili d’aquestes.
b) El lloc, la data, l’hora i la durada prevista.
c) L’objecte.
d) L’itinerari projectat, quan es prevegi circular per les vies públiques.
e) Les mesures de seguretat previstes pels organitzadors o que se sol·licitin a l’autoritat
governativa.
2. L’autoritat governativa ha de notificar a l’ajuntament afectat les dades que conté l’escrit de
comunicació, llevat si es tracta d’una convocatòria urgent de les que preveu el paràgraf
segon de l’article anterior, a fi que l’ajuntament informi en un termini de vint-i-quatre hores
sobre les circumstàncies del recorregut proposat. En cas que no es rebi l’informe en el
termini esmentat, s’entén favorable. L’informe s’ha de referir a causes objectives, com ara
l’estat dels llocs on es pretén dur a terme, la concurrència amb altres actes, les condicions
de seguretat dels llocs d’acord amb la normativa vigent i altres d’anàlogues d’índole tècnica.
En tot cas, l’informe no té caràcter vinculant i ha de ser motivat.

Article 10
Si l’autoritat governativa considera que hi ha raons fonamentades que facin preveure
alteracions de l’ordre públic, amb perill per a les persones o els béns, pot prohibir la reunió o
la manifestació o, si s’escau, proposar la modificació de la data, el lloc, la durada o l’itinerari
de la reunió o la manifestació. La resolució s’ha d’adoptar en forma motivada i s’ha de
notificar en el termini màxim de setanta-dues hores des de la comunicació que preveu
l’article 8, d’acord amb els requisits que estableix la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de
règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Article 11
Si els organitzadors o promotors no accepten la prohibició o altres modificacions
proposades, poden interposar un recurs contenciós administratiu davant l’Audiència
competent, en el termini de quaranta-vuit hores, i traslladar una còpia del recurs
degudament registrada a l’autoritat governativa perquè aquella remeti immediatament
l’expedient a l’Audiència.
El Tribunal ha de tramitar el recurs de conformitat amb el que estableix l’article 7.6 de la Llei
62/1978, de 26 de desembre, de protecció jurisdiccional dels drets fonamentals de la
persona.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL5
Tenen la consideració d’autoritat governativa als efectes d’aquesta Llei, a més de les de l’Administració General de l’Estat, les corresponents de les comunitats autònomes amb competències per a la protecció de les persones i els béns i per al manteniment de la seguretat ciutadana, d’acord amb el que disposen els estatuts respectius i la Llei orgànica de forces i cossos de seguretat, i de conformitat amb el procés de desplegament de les policies autònomes respectives.