Ronda Guinardó, 220, 08041 Barcelona Tel. 933019563 - info @ almecija-advocats.com - www.almecija-advocats. com

3 de març de 2012

Violència de gènere - Assassinat - Inaplicabilitat de les atenuants d'arravatament i confessió

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a la seva Sentència 2 de 23 de gener de 2012 desestima el recurs interposat per la defensa d'Hassan L'A.i per tant confirma la Sentència dictada en data 5 de juliol de 2011 pel Tribunal del Jurat de l'Audiència Provincial de Girona, que li condemnava a 16 anys de presó per un delicte d'assassinat i 1 any i 9 mesos de presó per un delicte d'amenaces continuades, així com a la suspensió del règim de visites i comunicacions i estada respecte els seus fills menors i la responsabilitat civil corresponent.


Segons la sentència, el 31 de maig de 2010, sobre les 9.30 hores, Hassan L'A. es va apropar a la seva esposa al carrer Doctor Castany de Salt i li va clavar tres punyalades al cor amb un ganivet que portava amagat en una bossa, sense que ella pogués defensar-se.


També ha quedat provat que a una data no concretada de 2010, el condemnat es va assabentar que la seva dona s'havia apuntat a un curs de català i la va amenaçar amb matar-la col·locant-li un ganivet al coll.


La defensa considera que era aplicable l'atenuant d'arravatament o obcecació, però el TSJ Catalunya afirma que en cap cas es pot admetre la reacció de donar mort a una dona per haver-se separat del seu marit, per desafecte ni perquè ella inicia altres relacions, sense que el fet cultural pugui ser rellevant:

“nuestra sociedad no puede admitir en modo alguno la reacción de dar muerte, o de cualquier violencia física o psíquica, a una mujer porque haya separación conyugal, por su desafecto o incluso porque aquélla inicie otras relaciones. Nuestra sociedad y nuestro ordenamiento jurídico, el mismo aplicado en el caso, considera inaceptable la reacción de violencia suma del acusado y lo considera tan inaceptable que impone sanciones penales rigurosas. Pretender que a la vez pueda ser una reacción merecedora de alguna atenuación es una contradicción, sin que el hecho cultural del apelante pueda ser considerado. La diferente cultura puede ser un dato a considerar en muchas situaciones y en la aplicación de la norma, pero nuestra sociedad, en aras precisamente a la libertad individual, a la dignidad de la persona y el respeto a su vida, que son valores superiores, no puede admitir la justificación de otros valores culturales".

Així mateix, quant a l'atenuant de confessió - atès que Hassan L'A. després de cometre el crim es va dirigir a la comissaria de Policia -  tampoc el TSJ considera que fos aplicable ja que el fet ho va cometre al carrer i per tant amb evidència de la seva autoria:

"La jurisprudencia ha privado de valor atenuante a la confesión e evidencias ya descubiertas, reconociéndolo por contrario a las aportaciones relevantes que contribuyen decisivamente a la investigación y esclarecimiento de lo sucedido. El acusado confesó un hecho que había realizado en espacio público y que fue percibido por diversas personas que incluso le vieron su rostro. Por ello, sin negar el valor de la inmediata confesión ante la policía y su voluntad de someterse a la justicia, la relevancia de ese acto para la investigación en modo alguno puede ser cualificada"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada